Temps de la verema

Ens trobem en una època de l’any on, després d’una llarga espera, la terra retorna el fruit de l’esforç i l’atenció que hi ha posat tots els vinicultors. Ens referim, per suposat, a la verema, potser el moment àlgid i més decisiu on els enòlegs llueixen la seva vàlua resolent el gran misteri: quan s’ha de començar a collir el raïm.

De fet, el temps de col·lecta depèn del grau de maduració del raïm i de la varietat, i és un moment clau en el procés de producció, on s’obté la relació percentual entre els sucres i els àcids. Va determinat pels següents factors:

• Zona de producció: les vinyes exposades al sud maduren abans que aquelles exposades al nord ja que els hi toca més hores de sol, i el mateix passa amb l’alçada, ja que més altura equival a una maduració més primerenca.
• Tipus de raïm: Els ceps de varietat de raïm blanc acostumen a arribar al seu punt òptim abans que els negres.
• Condicions climàtiques: en augmentar la latitud, el raïm madura més tard. De totes maneres, amb aquest temps tan boig, les altes temperatures estan provocant que la recollida sigui cada cop més primerenca i algunes varietats de negre ja comencen a collir-se a finals d’agost, una cosa impensable fa uns anys.

De fet, com més s’evidencia el canvi climàtic i més augmenten les temperatures, més demanem vins amb poca graduació… I una cosa va en contra de l’altra! Aquí ens trobem amb una problemàtica que els cellers ja porten pronosticant fa temps. I també ens trobem amb un repte: domesticar la vinya perquè les denominacions d’origen catalanes s’adaptin millor a aquesta tendència climàtica.

Els catalans som grans bevedors d’aquest suc del Déu romà Bacus, i fins i tot tenim una manera ben particular de beure’l: utilitzant el porró. Sí, aquell utensili de vidre que es resisteix a desaparèixer gràcies als que el reivindiquen. Ara que… realment el fem servir? Sigui com sigui, a part de les calçotades, sempre el podrem trobar refugiat en aquell restaurant de cuina catalana nostrada. Llarga vida als tragos en porró!

Tot i que ara, el que es porta, és el “Bar-à-vins”. Sí, hem passat de les barres de gintònics a les vermuteries de barri. Atenció el detall de dir-ho en francès, ja que “bar de vins” no sona amb tant de pedigrí, no creieu? És d’agrair que amb els nombrosos bars d’aquest tipus que estan obrint, cada cop més gent jove s’atreveix a descobrir el món de la vinya.

A més, al mercat pots trobar varietats per tots els gustos. I les que han passat de moda com una garnatxa, un xarel·lo o un cabernet sauvignon, ara tornen a estar en el “top ten” de les varietats més demandades. El que potser els hi costa una mica són les varietats de rosat, que curiosament a fora tenen molt d’èxit i aquí, estan començant a augmentar tímidament les seves vendes. Però temps al temps…

Sigui com sigui, esperem que amb tanta pluja que hem tingut aquest any, la verema ens porti bones alegries, amb vins i caves espectaculars que sempre ens alegren la vida.