Temps de la verema

Temps de verema

Ens trobem en una època de l’any on, després d’una llarga espera, la terra retorna el fruit de l’esforç i l’atenció que hi ha posat tots els vinicultors. Ens referim, per suposat, a la verema, potser el moment àlgid i més decisiu on els enòlegs llueixen la seva vàlua resolent el gran misteri: quan s’ha de començar a collir el raïm.

De fet, el temps de col·lecta depèn del grau de maduració del raïm i de la varietat, i és un moment clau en el procés de producció, on s’obté la relació percentual entre els sucres i els àcids. Va determinat pels següents factors:

  • Zona de producció: les vinyes exposades al sud maduren abans que aquelles exposades al nord ja que els hi toca més hores de sol, i el mateix passa amb l’alçada, ja que més altura equival a una maduració més primerenca.
  • Tipus de raïm: Els ceps de varietat de raïm blanc acostumen a arribar al seu punt òptim abans que els negres.
  • Condicions climàtiques: en augmentar la latitud, el raïm madura més tard. De totes maneres, amb aquest temps tan boig, les altes temperatures estan provocant que la recollida sigui cada cop més primerenca i algunes varietats de negre ja comencen a collir-se a finals d’agost, una cosa impensable fa uns anys.

De fet, com més s’evidencia el canvi climàtic i més augmenten les temperatures, més demanem vins amb poca graduació… I una cosa va en contra de l’altra! Aquí ens trobem amb una problemàtica que els cellers ja porten pronosticant fa temps. I també ens trobem amb un repte: domesticar la vinya perquè les denominacions d’origen catalanes s’adaptin millor a aquesta tendència climàtica.

Verema

Els catalans som grans bevedors d’aquest suc del Déu romà Bacus, i fins i tot tenim una manera ben particular de beure’l: utilitzant el porró. Sí, aquell utensili de vidre que es resisteix a desaparèixer gràcies als que el reivindiquen. Ara que… realment el fem servir? Sigui com sigui, a part de les calçotades, sempre el podrem trobar refugiat en aquell restaurant de cuina catalana nostrada. Llarga vida als tragos en porró!

Tot i que ara, el que es porta, és el Bar-à-vins”. Sí, hem passat de les barres de gintònics a les vermuteries de barri. Atenció el detall de dir-ho en francès, ja que “bar de vins” no sona amb tant de pedigrí, no creieu? És d’agrair que amb els nombrosos bars d’aquest tipus que estan obrint, cada cop més gent jove s’atreveix a descobrir el món de la vinya.

vins

A més, al mercat pots trobar varietats per tots els gustos. I les que han passat de moda com una garnatxa, un xarel·lo o un cabernet sauvignon, ara tornen a estar en el “top ten” de les varietats més demandades. El que potser els hi costa una mica són les varietats de rosat, que curiosament a fora tenen molt d’èxit i aquí, estan començant a augmentar tímidament les seves vendes. Però temps al temps…

Suro

Sigui com sigui, esperem que amb tanta pluja que hem tingut aquest any, la verema ens porti bones alegries, amb vins i caves espectaculars que sempre ens alegren la vida.