Homenatge a la Becada “Ca L’Enric” (La Vall de Bianya)

Date: 18 Feb 2015
Cat: Àpats de Champions, Producte


Un dinar dedicat a la becada ja no és propiament un dinar, com es pot veure en el títol on diu “homenatge”.

És tot un ritual i és molt remarcable i val molt la pena complementar aquest escrit amb el magnífic article del periodista i penyista de la PGB Ramon Besa, que porta el nom de “El misterio de la becada” publicat al diari “El País”, el passat 7 de març.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/03/06/catalunya/1425674063_412435.HTML

Deu penyistes han viscut una experiència gastronòmica incomparable, donada l’especialització de la família Juncà concretament amb aquesta au, coneguda també com la reina del bosc; en el seu estimat “Ca L’Enric” de la Vall de Bianya, enclau de culte i obligada visita pels amants de la caça i de la gastronomia de veritat.

Explicava en Joan Juncà, un dels tres germans que porta amb veritable saviesa l’apartat dels vins i la sala en el restaurant, que aquesta temporada havien arribat a cuinar més de 800 becades.

Reben visites de tot el món en aquestes dates, doncs el menú que proposen és una autèntica obra d’art, on recorden el meravellós llibre “El capvespre de la becada”, del filòleg i gastrònom Jaume Coll, on caçadors, cuiners i professionals de la gastronomia analitzen i parlen amb molt criteri sobre la becada al voltant d’un menú de la becada en quatre serveis: Sopa, Arròs, Cuixes i Petxugues, tot de la mateixa becada.

En el cas dels deu afortunats penyistes, amb gran generositat per part dels germans Juncà, aquest menú es va allargar amb diferents plats entre els que destaquen la becada amb ostra, “royal” de becada, iogurt de pollastre rostit amb pinyons i el plat de festa final amb la llebre a la “royal”. Excepcional.

No només va ser un tribut a la becada, sinó una demostració de generositat, talent, coneixement i humilitat de l’Isabel, en Joan i en Jordi Juncà que els penyistes mai oblidaran.

Va ser especialment sentit tenir l’oportunitat de conèixer al Pare d’ells, assegut a l’entrada de la cuina, on es respirava profund respecte i amor per la història i l’entorn.

Joan Juncà és la projecció dels seus germans a la sala i va oferir amb serenor i elegància una fila de vins que armonitzaven el menú com si fós una simfonia. Magistral.

El Barça té tres davanters de pel.lícula; sense pilota però amb molta humilitat i experiència els tres germans Juncà emocionen de la mateixa manera a qui entra a casa seva. Moltes gràcies i felicitats.

Visca el Barça i la Gastronomia!